Parque Natural de Urkiola

La Berrea al Gorbeia Delícia’t amb l'escolta de la berrea del cérvol.

Tots els anys, a finals de l'estiu, a la vessant alavesa del Parc Natural de Gorbeia té lloc la “berrea”. La paraula “berrea” designa tant el període de reproducció o zel del cérvol com el bram o crit que els mascles emeten durant aquesta època. El desenvolupament de la berrea segons el desenvolupament natural de l'espècie dependrà de les condicions de tranquil·litat o quietud a l'espai protegit.

El desencadenament de la berrea en una regió determinada varia molt poc d'un any a l'altre, començant al Gorbeia a principis de setembre. El zel del cérvol dura de dues a cinc setmanes, fins a la primera de octubre al Gorbeia.

Visites guiades: Criteris per a l'adjudicació de les places mitjançant sorteig

La Diputació Foral d'Àlaba ofereix quatre visites guiades per observar la berrea dels cérvols, al Parc Natural de Gorbeia. Es tracta d'un espectacle natural que es podrà conèixer des de punts específics d'observació, mitjançant visites en grups reduïts de quinze persones:

• Les inscripcions es faran únicament mitjançant la pàgina web del Parc.
• Els grups de les visites seran de 15 persones més el/els guia/es acompanyant/s.
• A la sol·licitud d'inscripció es podrà apuntar com a màxim a dos acompanyants, a més del titular.
• Cada sol·licitud d'inscripció podrà seleccionar només dos dies dels quatre oferts.
• Cada persona inscrita (titular o acompanyant) només es tindrà en compte una única vegada per a cada sorteig (dos dies màxim), eliminant-se automàticament totes les inscripcions en què apareguin persones duplicades.
• Es farà el sorteig per separat per a cada un dels dies i cada inscripció tindrà un número de registre. Es faran servir aquests números per realitzar el sorteig.

Comportament dels cérvols

El cérvol és una espècie que viu la major part de l'any en grups, tot i que els adults de tots dos sexes ho fan per separat, excepte en el període de zel. Els grups de femelles i mascles joves viuen en territoris propis, a vegades poc allunyats dels ocupats pels mascles de mitjana edat. Els grans cérvols es mantenen més apartats, en sectors particulars, sovint molt més allunyats.

A començaments de setembre, les femelles es reuneixen, inquietes i nervioses, i acomiaden les seves cries. Els grans cérvols de totes les edats, excepte els joves que són expulsats, ocupen als territoris de les femelles els emplaçaments que coneixem com a “llocs de berrea”. La situació d'aquests emplaçaments facilita la detecció d'un perill o l'aproximació d'un intrús. La berrea comença amb els concerts nocturns, les parades d'intimidació i els combats dels cérvols de sis a nou anys.

El crit o bram dels mascles constitueix la manifestació més característica del període de reproducció. La berrea és un llenguatge mitjançant el qual els cérvols es jutgen i calibran per la veu; la intensitat, modulació i freqüència dels brams instauren una jerarquia entre els mascles.

La berrea arriba al seu apogeu quan la majoria de les femelles entren en zel i es manifesta sobretot durant la nit, quan els contactes entre animals són més nombrosos.

Recomanacions

A fi de disminuir les alteracions humanes durant aquest període crític per a l'espècie, recorda:

• Vine al Parketxe de Sarria per informar-te sobre la berrea del cérvol al Parc Natural de Gorbeia.
• Hi ha trams recomanats de la Xarxa General de Senders del Parc per escoltar i observar els animals (veure mapa).
• Els recorreguts a peu al “sector de berrea” han de realitzar-se per la Xarxa General de Senders (veure mapa) sense poder-les abandonar en cap cas.
• Per no alterar el comportament natural dels cérvols, mantingues distància amb els animals i no t'hi apropis.
• No espantis els animals ni els alteris, mantingues-te amagat, immòbil i en silenci, així tindràs més oportunitats d'observar els cérvols.

Actualment, existeixen uns 600 exemplars de cérvols al parc natural de Gorbeia, aproximadament el 50% de la població alavesa. Per protegir l'espècie i evitar la seva dispersió geogràfica durant la berrea, el Departament Foral de Medi Ambient restringeix els usos i activitats a les pistes i camins del parc.

Senderisme al parc natural de Gorbeia On es van forjar les grans figures de l'escalada basca.

Parc Natural de Gorbeia -el més extens de la Comunitat Autònoma del País Basc- guarda en el seu interior una infinitat de tresors naturals i culturals. Una xarxa de senders -alguns comencen a la vessant alavesa i altres a la vizcaïna- permet al caminant descobrir els bells paratges d'aquest espai protegit, observar la seva flora i fauna i, també, apreciar les tradicions i la cultura dels éssers humans que van habitar i habiten aquest territori. L'excursió més típica és pujar a la famosa Creu.

Per això, existeixen diverses alternatives: senders Baias- Gorbeia, Pagomakurre, Murua... Altres rutes condueixen al viatger per camins on és possible observar "empremtes" de la història humana com dòlmens, menhirs, majades, carboneres, molins i cabanes.

Si es passeja en silenci i amb respecte cap a la natura, Gorbeia ho agraeix "mostrant" la seva cara més natural. Així, és possible veure o escoltar el cérvol, el picapins, la granota vermella... Passejant pels seus boscos i prats de muntanya, al costat de rius i rierols i entre les seves roques, es comprèn clarament els motius pels quals Gorbeia és avui un espai natural protegit. Alhora, ajuda a entendre que és necessari conservar-lo, perquè quan les generacions futures recorreguin aquests mateixos senders, puguin seguir gaudint de tots els seus valors naturals.

Us oferim algunes idees per conèixer el Parc:

La petjada humana a Gorbeia Les arrels d'un poble.

El patrimoni cultural forma part del conjunt d’elements a conservar en un Parc Natural. Aquesta tasca, recollida en la normativa de conservació de la Biodiversitat sota la qual es van declarar els nostres espais protegits, adquireix un significat especial en entorns com Gorbeia, un veritable paisatge cultural, on natura i ésser humà formen una xarxa inseparable.

Des dels prats de la cimera, utilitzats des que tenim memòria històrica, fins als faig de talls destinats a la carbonera, el trànsit d’usos ha estat intens a Gorbeia. Poc a poc anem coneixent professions, costums i activitats econòmiques que enriqueixen encara més el caràcter d’un dels llocs amb més tradició muntanyenca d’Euskadi i el Parc Natural més acollidor. Tenim constància d’apiaris, castanyeres, vivers, caleres, fonts, ponts, llobreres i pedreres. Coneixem bé el recorregut ramader, els usos de la fusta i la utilització de la força de l’aigua per a ferreries i molins.

Aquest imaginari de gent, històries i sons es manté viu a través dels nombrosos museus que pots trobar als pobles que envolten Gorbeia. No oblidis dedicar-hi una estona durant la teva visita a Gorbeia. Tens tota la informació aquí: https://www.gorbeiaeuskadi.com/cultura-patrimonio-gorbeia