Casc Històric de Zarautz

Palau de Narros.

Construït l'any 1536, prototipus de palau renaixentista, és considerat una de les construccions nobles més destacades del País Basc. Situat a primera línia de platja, fou residència estiuenca, entre d'altres personatges destacats, de la reina Isabel II i de l'il-lustre jesuïta Padre Coloma.

Musika Plaza.

Els edificis d'aquesta plaça són representatius del desenvolupament de la vila. Juntament amb altres edificis més recents, alguns d'estil neobasc, hi ha la casa Makatza, un dels edificis més antics, construïda el segle XVXVI i que conserva el seu aspecte de fortalesa i casa torre.

Torre Luzea.

A Kale Nagusia. Construïda el segle XV per a la casa dels Zarauz, és un dels millors exemples d'arquitectura del gòtic civil.

La Casa Torre dels Zarauz.

Primitiva casa dels Zarauz, abandonada el 1457 per residir en una altra més moderna, conserva el seu caràcter defensiu malgrat l'afegit realitzat en època barroca. La Torre allotja el Museo de Arte e Historia de Zarautz. Casa Dotorekua. Segle XVI. Respon a l'estil de casa palatina basca. Conserva elements tradicionals en el disseny de la façana com ara l'arc d'entrada, lleugerament apuntat.

Casa Portu.
Actualment seu de l'Ajuntament. Fundada per la família Portu el segle XVI. És un bell i elegant edifici amb pilastres estriades a la façana principal.

Església Parroquial de Santa María La Real.
Situada extramurs en un extrem de la població. Conserva la planta original de creu llatina amb dues entrades. Una d'elles permetia l'accés des del Palau de Narros, seu del llinatge dels patrons. A l'interior destaca el retaule principal, obra d'Andrés y Juan de Araoz. A una capella lateral hi ha el sepulcre de Lope Martínez de Zarauz, conseller del rei Enric IV.

Església i Convent de San Juan Bautista (PP. Franciscans).

Fundat per Juan Mancisidor, secretari de Felip III, el 1610. Fou saquejat pels francesos el 1794, així que calgué fer-hi obres de reforma importants. La seva biblioteca alberga un important fons sobre la literatura basca. A dins s'hi pot observar un tríptic religiós de Flandes del segle XVI.

El Convent de Santa Clara.
Fundat el 1611, fou el primer convent de clarisses de la província. L'edifici de pedra de carreu és senzill i auster, seguint les línies arquitectòniques dels ordes mendicants.